Geofence: saber que has arribat sense que ho diguis

Un check-in és la fricció més tonta del món. L’usuari ja hi és — pots veure-li el cotxe, literalment. Demanar-li que confirmi és no haver-li mirat el GPS.

El context

El mode viatge necessita saber quan un destí queda visitat. Si no ho sap, no pot avançar la targeta del dia. Si no avança, la pantalla principal se’t queda al destí 1 mentre tu et menges la cigronada al destí 2.

L’opció òbvia és un botó “marcar com a visitat”. L’opció òbvia funciona… fins que t’oblides. Si t’oblides, la ruta sembla rota. Si la ruta sembla rota, deixes d’usar l’app a les dues hores.

L’altra opció òbvia és GPS al moment — tracking continu. Funciona, però llavors l’app sap on ets a cada minut, també quan estàs dormint, també tres dies després del viatge si oblides d’aturar-la. No.

La decisió

Geofence amb confirmació i auto-completat:

• A cada destí planificat, una circumferència virtual de 75–200 m de radi segons el tipus de parada — un mirador en vol 75 perquè no salti amb la botiga del costat; una activitat rural, 200 perquè l’arc del teu GPS hi entri. Es pot afinar a mà per destí.
• El navegador del mòbil escolta esdeveniments d’entrada i sortida (Geolocation API + visibility hint), no posicions cada segon.
• L’entrada es filtra 3 segons abans de comptar: un parpelleig del GPS al límit no dispara res. Quan entres de debò, surt una confirmació d’una sola toc — ni check-in des de zero, ni marcatge silenciós.
• Quan surts d’un destí on havies arribat, un temporitzador de 5 minuts el tanca sol (completed) si no l’has tancat tu — així la targeta del dia avança sense que t’hi pensis.

Per què un filtre i no marcatge instantani. Un parpelleig del GPS al límit del cercle es comporta com una entrada falsa. Si dispares a la primera lectura, marques destins fantasma. El debounce de 3 segons és el filtre més barat: si segueixes dins passat aquest temps, hi has entrat de veritat. I com que el pas d’arrived a completed el fa l’auto-completat en sortir, mai et quedes amb una targeta encallada al destí que ja has deixat enrere.

Què no és

Per ser explícit:

• No és tracking continu. No registrem la teva posició cada minut; només els events de límit (entrada/sortida) sobre punts que tu ja has marcat com a destins.
• No és navegació en temps real. L’app no et diu “gira a la dreta”. Per això existeixen Waze i Google Maps.
• No és sempre-encès. En tancar el mode viatge, els listeners de geofence es destrueixen. No hi ha background tracking entre viatges.

El que ve

Al pròxim post: com es passa de “POIs i ruta” a dades útils sobre el mapa — preus de combustible, oberts / tancats, restriccions. La diferència entre un mapa bonic i un mapa que t’estalvia diners.