POIs que apareixen sols
Un planificador buit és intimidant. Un planificador que ja té el corredor poblat — i pots descartar el que no t'agradi — és una conversa.
Si demanes a algú que planifiqui una ruta amb camper des de zero, no la planifica. Es queda mirant el mapa, com qui mira un foli en blanc. El producte ha de tenir la primera moguda.
El context
L’estat per defecte d’un planificador genèric és buit. Un mapa enorme, un botó “afegir destí”, i tu — que no saps què hi ha a 30 km de la propera benzinera. Per omplir aquesta UI necessites recerca prèvia. La recerca prèvia és exactament el que la gent no fa abans d’arrancar.
L’altre extrem és massa: un planificador que t’aboca 500 POIs damunt del corredor. Tens 500 punts. Tampoc planifiques.
La decisió
POIs suggerits automàticament al corredor de la ruta, no a la regió. Triats per:
- Corredor, no per regió. Si fas Barcelona–Tolosa, no vull veure POIs de Girona ciutat — la ruta no hi passa.
- Càrrega màxima 5–8 per dia. No 500. Pots descartar els que no t’interessin amb un clic; els descartats no reapareixen.
- Cache compartit a nivell país/regió. Si jo ja he preguntat per la Catalunya central, el següent usuari no ho torna a preguntar.
Per què cache compartit i no per usuari. El coneixement geogràfic és públic. La preferència que en facis és privada. Separar les dues capes vol dir que el cost LLM es paga una vegada per país (no per usuari), però la teva ruta — quins POIs t’agraden, quins descartes — no es comparteix mai. El cache mai conté ningú; només llocs.
Què no és
Per ser explícit:
- No és un chatbot. No hi ha un input de text on preguntis “què veig a Aragó”. Els POIs apareixen al panell, els acceptes o els treus. La conversa és visual, no textual.
- No és autopilot. No genera una ruta sencera; genera candidats per a una ruta que l’usuari ja ha dibuixat. La decisió final és teva.
- No és recomanació social. No són POIs “valorats per altres usuaris” ni “trending”. Són POIs mesurats: existeixen, tenen coordenades verificables, encaixen amb el corredor.
El que ve
Al pròxim post: quan ja tens els POIs i la ruta dibuixada, què passa quan arribes a un destí? Com sap el sistema que has arribat sense que tu hagis de fer res, i sense deixar-te al cul una empresa que sap on dormís cada nit.