Planificar i conduir són dos cervells diferents

Planificar i conduir són dos cervells diferents. Encara que sigui la mateixa persona. La temptació era fer-ne un sol producte amb un toggle de mode. La temptació era equivocada.

El context

Quan vaig començar a dissenyar el mode viatge, el reflex era reutilitzar la vista del planificador. Mateixes columnes, mateixos botons, una flag “ets en ruta” que canviava què es podia editar. Conceptualment net: una sola UI, dos estats.

Operativament, broma. La pantalla del planificador té una densitat brutal — mapa, taula amb 9 columnes, panell lateral d’IA, drag-and-drop entre dies. Tot perquè ho estàs mirant a 50 cm amb la mà al ratolí. A la cabina, la mateixa pantalla es transforma en una catifa de píxels il·legibles. La densitat que feia útil el planificador mata el conductor.

La decisió

Dues vistes visualment incomparables:

• Planning view. Taula a l’esquerra, mapa a la dreta, panells d’IA i de detalls que apareixen sobre demanda. Pots editar dies, arrossegar-los, esborrar-los, afegir POIs. Tipografia normal, espaiat compacte.
• Trip mode. Una targeta gran al centre amb el destí actual del dia. Tres botons grans a sota: navega-hi, marca’l com a visitat, salta al següent. Sense taula, sense panell lateral, sense densitat. Tipografia +30% per defecte, contrast alt.

I un canvi d’estat clar a sota: la mateixa ruta travessa tres fases — planned, live, done — i només en una direcció.

Per què no un toggle. Un toggle convida l’usuari a oscil·lar. Oscil·lar mentre condueixes és el contrari del que vols. Tampoc oscil·lar mentre planifiques — la simplicitat del mode viatge no t’hi és útil. Fer-los incommutables (només avança) força la decisió mental que ja prens igualment: ara estic planificant / ara estic en ruta / ara estic recordant. La UI ho confirma, no ho proposa.

Què no és

Per ser explícit:

• No és un disseny responsive. No és que la mateixa pantalla es comporti diferent en mòbil. Són dues pantalles distintes, navegues amb URL diferent.
• No és un skin. No es comparteixen components més enllà del header i el sistema de tokens. La targeta de destí del mode viatge no apareix mai al planificador.
• No és un setting. No pots “forçar mode viatge” des del planificador. La transició planned → live la dispara explícitament l’usuari un sol cop, abans d’arrencar el motor.

El que ve

Al pròxim post explico per què els POIs apareixen sols i com això evita la trampa de la pàgina blanca. Un planificador buit és intimidant. Un planificador que ja té suggeriments al corredor de la ruta — i pots eliminar el que no t’agradi — és una conversa.