Què és CamperRoute

Vaig començar volent organitzar un viatge d’una setmana amb autocaravana. He acabat dissenyant un producte amb tres modes clarament separats. Aquest post explica per què no n’hi havia prou amb un.

El context

Planificar un viatge amb camper amb les eines d’ara és obrir-ne deu alhora. Un mapa per dibuixar la ruta. Una app de pernoctació per veure on pots dormir sense que truquin a la porta. Una altra per als preus del gasoil. Una llista de Google Maps per als llocs interessants. Un bloc de notes per recordar que la cisterna d’aigües grises no aguanta més de quatre dies. Un grup de Telegram per saber si aquell pas és accessible amb 3,2 metres d’alçada.

Cap d’aquestes eines sap que l’usuari condueix una casa motoritzada — una cosa que té alçada, pes, llargada, necessitat d’aigua i de buidatge, restriccions en zones urbanes, i una manera diferent d’entendre “un dia”. Un dia en cotxe pot ser tres ciutats; un dia en camper sol ser una.

Les eines que sí saben aquestes coses són directoris — Park4Night, ACSI, Caramaps. T’ensenyen on hi ha llocs. No et planifiquen res. La ruta segueix vivint en un excel.

La decisió

Vaig partir el viatge en tres fases i les vaig tractar com tres productes que comparteixen model, no com a tres pantalles del mateix:

• Planificar. A casa, amb cafè, en gran. Mapes a tota pantalla, IA que suggereix POIs, dies arrossegables.
• Conduir. A la cabina, amb sol a la pantalla i una mà al volant. PWA, geofence, handoff al navegador de veritat (Waze o Google Maps).
• Recordar. A casa altra vegada, amb el gos dormint. La telemetria del viatge esdevé un blog editorial, exportable a PDF, amb les fotos al lloc correcte.

Cada fase la fa un cervell diferent, encara que sigui la mateixa persona. El planificador no llegeix mentre condueix. El conductor no arrossega dies. El que recorda no vol veure el mapa amb les zones de pernoctació candidates — vol veure on va dormir de veritat.

Per què comprometre’s amb els tres alhora. La temptació era fer només planificació primer i deixar la resta per després. No. Cada mode valida els altres. Si la planificació demana una dada que el mode viatge no pot capturar, la planificació és fantasia. Si el mode viatge captura una cosa que la planificació no entén, és vigilància. Si la història final necessita algo que cap dels dos ha guardat, és un diari separat. Forçar els tres a parlar de la mateixa cosa elimina mig acumulat tècnic abans d’existir.

Què no és CamperRoute

Per ser explícit:

• No és un GPS. No et navega. Detecta que has arribat i et passa el següent destí al teu navegador habitual. Hi ha apps que ho fan deu vegades millor que res que jo pugui escriure; el meu producte els hi parla, no els competeix.
• No és una xarxa social. La teva ruta és teva. Si la vols compartir, ho fas amb un enllaç signat que caduca, no penjant-la a un mur per defecte.
• No és un planificador genèric. La unitat és el dia amb camper, no el dia turístic. Una ruta de 14 dies i 1.200 km té sentit; una ruta de 14 dies i 8.000 km no.
• No és un servei al núvol obligatori. Una vegada estàs en ruta, el viatge funciona en PWA offline. La sincronització és quan torna la cobertura, no a cada pas.

El que ve

Al pròxim post explico per què va caldre fer la planificació i el mode viatge com a dues experiències visualment diferents, i no com una preferència dins una mateixa pantalla. Una és una taula amb el mapa al costat. L’altra és una targeta gran i tres botons. Compartir el codi és fàcil. Compartir el chrome ho hauria trencat tot.